Bautista Navarro Gimeno 1916 - 1941 Editar
Nacido 11.4.1916 en Castelló de Rugat
Muerto 29.9.1941 en Gusen
Biografía
Bautista Navarro Gimeno war das älteste der vier Kinder von Bautista Navarro Boronat (geb. 1881), Landwirt, und Milagros Gimeno Catalá (geb. 1892), Hausfrau. Sie wohnten in der Carrer de l’Ermita in Castelló de Rugat am Fuße des Benicadell. Nach dem am 11. April 1916 geborenen Bautista kamen noch Teresa (1919), Remedios (1923) und María auf die Welt. Danach zogen Bautistas Eltern an die Adresse Carrer de l’Església um. Nachdem der Vater um 1930/1931 gestorben war, zog die Familie in die Industriestadt Alcoi, wo sie viel mehr Arbeitsmöglichkeiten als im ländlichen Castelló de Rugat vorfand. Allem Anschein nach zog der Sohn Bautista nicht mit der Familie nach Alcoi. Dort scheint er weder im Einwohner- noch im Militärdienstregister auf. Sein Neffe José Linares Navarro, Sohn seiner Schwester Teresa, gibt an, dass er womöglich als Landarbeiter auf einem Gut in der Gemeinde Atzeneta d’Albaida tätig war und bei der Gastgeberfamilie lebte. Jedenfalls scheint es gesichert, dass er nach Castelló de Rugat zurückkehrte. Im Konzentrationslager Mauthausen sollte er später als Wohnadresse Carrer de la Caldereria 14 in Castelló de Rugat angeben.
Bei Kriegsausbruch 1936 meldete sich Bautista als Freiwilliger. Aufgrund seines Alters (sein Jahrgang war 1937 an der Reihe) hätte er bald einrücken müssen, und da er sich freiwillig vorzeitig meldete, konnte er wenigstens den Einsatzort wählen. Unter anderem rückte er mit seinem 20-jährigen Schwager José Linares Vilaplana aus Alcoi ein. Linares hatte seine Schwester Teresa geheiratet und mit ihr einen eigenen Haushalt gegründet. Bei einem Fronturlaub wurde die Ehefrau schwanger, und nachdem er wieder eingerückt war, verlor sich seine Spur. Seinen Sohn lernte er niemals kennen. José Linares Navarro wurde am 16. Oktober 1938 geboren. Nach dem Tod des Vaters zog die Mutter mit dem Sohn zu ihrer Mutter zurück.
Bautista Navarros genaue Geschichte während des Kriegs ist nicht bekannt, doch kann seine Spur aufgrund zweier Fotos, die er schickte, nachverfolgt werden. Auf dem ersten undatierten Foto steht auf der Rückseite geschrieben: „Ich schicke euch dieses Foto, damit ihr es küsst, da ich euch schon nicht küssen kann. Gesundheit und Revolution.“ Darunter findet sich ein Stempel, das den Urheber des Fotos verrät: „Fotos Rodríguez. Montera, 4-5, Madrid“. Das heißt, dass Bautista Navarro irgendwann bei der Verteidigung von Madrid im Einsatz war.
Ein späteres Foto, das in der Provinz Barcelona geschossen wurde, ist datiert. Darauf steht: „Tona, den 3.8.38. Mutter: Ich schreibe Ihnen diese paar Worte, um Ihnen mitzuteilen, dass Sie hier all meine Freunde und Ihren Sohn sehen können, der Sie so gerne sehen würde, da es aber nicht persönlich sein kann, so zumindest auf dem Foto. Viel Gesundheit an die ganze Familie. Viele Küsse von Bautista Navarro. Gesundheit und Republik.“ 1940 war die Familie von Carrer de Pérez Galdós 65 in die Carrer de la Verge Maria 133 in Alcoi umgezogen. Während des Kriegs hieß diese Straße María Guerrero, wurde jedoch nach dem siegreichen Einzug der Franco-Truppen umbenannt. Im Einwohnerregister scheinen die Mutter Milagros Gimeno Catalá, ihre Töchter Teresa und Remedios sowie Teresas Sohn José auf; ihr Ehemann José Linares galt als „vermisst“. Im Verzeichnis fehlt die andere Tochter María, die als Hausangestellte arbeitete.
Nach der Niederlage ging Bautista Navarro über die Grenze und war einer von vielen Exilanten. Er wurde in einem Flüchtlingslager gefangen gehalten, wo er in den kommenden Monaten ein karges Dasein fristete. Dem konnte er entkommen, indem er sich bei einer ausländischen Arbeiterkompanie (Compañía de Trabajadores Extranjeros/Compagnie de travailleurs étrangers, CTE) meldete. Dort musste er Hilfsarbeiten für die französische Armee leisten, die jedoch nicht kriegsbereit war. Den Deutschen klar unterlegen, mit kaum oder gar keiner Kampfmoral, schlecht ausgebildet, mit veralteter Munition und Struktur, war sie leichte Beute für die Nazis. Diese eroberten Frankreich in einer Blitzoperation. Die spanischen Flüchtlinge waren ihnen hilflos ausgesetzt. Die einzige Möglichkeit war sich vor den Nazis zu verstecken.
Bautista Navarro wurde von der Gestapo verhaftet und nach einer 1.500 Kilometer langen Reise im Stalag I-B in Olsztynek in Ostpolen nahe der Ostsee interniert. Zunächst behandelten die Deutschen die Republikaner als Militärs, schwenkten jedoch bald um und stuften sie nicht mehr als solche ein, obwohl dies laut den internationalen Verträgen vorgeschrieben war. Sie verbrachten eine Nacht im Gefängnis in Olsztyn in der Nähe von Olsztynek. Von dort wurden sie am 6. August 1940 auf eine tausend Kilometer lange Reise nach Süden geschickt. Am 9. August kamen sie im Konzentrationslager Mauthausen an. Es war der zweite Zug mit deportierten republikanischen Flüchtlingen. Beim Eintritt ins Lager wurden sie als „Rotspanier“ eingestuft, und Bautista Navarro bekam die Häftlingsnummer 3644 zugewiesen. Im Konzentrationslager wurde er für die landwirtschaftliche Arbeit eingeteilt.
Am 9. Jänner 1941 kam Bautista Navarro in das berüchtigte Zweiglager Gusen, das noch nicht fertiggestellt und dem Konzentrationslager Mauthausen unterstellt war. Hier erhielt er die Häftlingsnummer 9492. In der Unterwelt der Nazilager harrte er 416 Tage aus. Er starb 25-jährig am 29. September 1941 um halb acht Uhr morgens. Die Todesursache laut Lagerärzten in Gusen war Lungenentzündung, was jedoch mit Vorsicht zu genießen ist, da Ermordungen und Misshandlungen durch die SS häufig als natürliche Todesursachen getarnt wurden. In derselben Nacht starben insgesamt 12 Deportierte aus Bautistas Baracke. Bautista Navarro wurde ins Krematorium gebracht. Am selben Tag ermordeten die Nazis über 30.000 Juden in Kyjiw.
Die Familie erfuhr in den 1940-er Jahren, dass Bautista Navarro im Konzentrationslager Mauthausen gestorben war. Daran erinnert sich sein Neffe José Linares Navarro: „Wir wussten immer, dass er in Mauthausen starb, dass er in einem Krematorium gestorben war.“ Der Lagerkommandant teilte alle Todesfälle per Brief mit, doch ist es kaum möglich, dass die Familie auf diesem Weg davon erfuhr, da ein Brief aus einem Konzentrationslager in Österreich, wohin Tausende spanische Republikaner deportiert wurden, nicht durch die Franco-Zensur durchgekommen wäre. Vielmehr ist davon auszugehen, dass das Internationale Komitee vom Roten Kreuz der Familie die traurige Nachricht überbrachte.
Jonathan Llopis Linares, Großneffe (2025)
Les Muntanyes: Històries de la deportació (IX). Bautista Navarro Gimeno
Bautista Navarro Gimeno fou el fill major dels quatre que van tindre Bautista Navarro Boronat (1881), llaurador, i Milagros Gimeno Catalá, les faenes de casa (1892). Vivien al carrer de l’Ermita de la localitat de Castelló de Rugat, a la falda del Benicadell. Després de Bautista, nascut l’11 d’abril de 1916, vingueren al món Teresa, en 1919; Remedios, en 1923 i María. Posteriorment els pares de Bautista es van traslladar a viure al carrer de l’Església. En morir el pare, cap a 1930 o 1931, la família se n’anà a la fabril Alcoi. Allí tenien moltes més possibilitats de trobar feina que a l’agrícola Castelló de Rugat. Segons sembla, el fill, Bautista, no va seguir la família fins a Alcoi. No apareix als padrons d’habitants ni al Llibre de Quintes. El seu nebot, José Linares Navarro —fill de la seua germana Teresa—, diu que pot ser que es posara a treballar de llaurador en una finca del terme d’Atzeneta d’Albaida i que convisquera amb la família d’acollida. Siga com siga, el ben cert és que segons sembla va tornar a Castelló de Rugat. En el camp de concentració de Mauthausen dóna com a domicili el carrer de la Caldereria, núm. 14, de Castelló de Rugat.
En arribar l’any 1936 i l’esclat de la guerra, Bautista se’n va voluntari. Per raons d’edat (era de la quinta de 1937) anaven a cridar-lo aviat i, anant-se’n voluntari, almenys podia triar destinació. Se’n va, entre altres, amb el seu cunyat José Linares Vilaplana, de 20 anys, d’Alcoi. Linares s’havia casat amb la seua germana Teresa i s’havien independitzat. Seria en un permís militar quan deixaria embarassada l’esposa i, posteriorment, en tornar al front, desapareixeria; i no arribà a conéixer el fill que la dona portava en les seues entranyes. José Linares Navarro va nàixer el 16 d’octubre de 1938. En morir el pare, la mare amb el fill se’n torna a viure a casa de la seua mare.
No se sap el periple que Bautista Navarro va fer en guerra, però parcialment almenys sí que es pot seguir el seu rastre per les fotografies que envia. En són dos. En la primera, sense data, escriu a l’anvers: “Os mando esta foto para que le deis un beso porque yo no os lo puedo dar. Salud y Revolución”. Després hi ha un segell que identifica l’autor de la fotografia, “Fotos Rodríguez. Montera, 4-5, Madrid”, la qual cosa significava que en algun moment va estar destinat en la defensa de Madrid. Posteriorment hi ha una altra fotografia feta en la província de Barcelona i que sí que està datada. Escriu: “Tona, a 3 del 8 del 38. Madre: solamente estas letras diciéndole que aquí le mando a todos mis amigos y a su hijo, que tanto deseaba verlo, una vez que no puede ser en persona, por lo menos que lo pueda ver en la foto. Así es que mucha salud a toda la familia. Reciba muchos besos de Bautista Navarro. Salud y República”. En 1940, la família s’ha traslladat des del carrer de Pérez Galdós, 65, al carrer de la Virgen María, 133, d’Alcoi. Aquest carrer és el que en guerra tenia la denominació de María Guerrero, que el franquisme va canviar en entrar victoriosos. Apareixen al padró la mare, Milagros Gimeno Catalá; les seues filles, Teresa i Remedios; el fill de Teresa, José; i l’home, José Linares figura com a “desaparecido”. En la relació falta María, la filla, la qual es trobava en amo.
En perdre la guerra, Bautista Navarro travessa la frontera i es converteix en un exiliat més. L’empresonen en un camp de refugiats on malviu en els mesos següents. Té una possibilitat d’eixir apuntant-se a una Companyia de Treballadors Estrangers i opta per aquesta opció. Ha de fer feines de suport per a l’exèrcit francés però aquest no està per a guerres. Sensiblement inferiors als alemanys, amb poca o gens moral, poc entrenats, amb munició obsoleta i una estructura antiquada, són un joguet en mans dels nazis. Conquereixen França en una operació rellamp. Els refugiats espanyols queden a la intempèrie. L’única possibilitat és amagar-se i que els nazis no els troben.
Bautista Navarro cau presoner de la Gestapo i l’internen en l’stalag I-B, a Hoenstein (hui Olsztynek), a l’est de Polònia i prop del mar Bàltic, en un viatge d’uns 1.500 quilòmetres. En un primer moment els alemanys consideren militars els republicans però prompte canvien d’opinió i no els concedeixen aquesta qualificació, que encara que siga sobre el paper té l’emparament dels tractats internacionals. Dormen una nit en la presó d’Allinstein, ben a prop de Hoenstein. D’ahí ixen el 6 d’agost de 1940 en un trasllat d’uns mil quilòmetres cap al sud. Arriben al camp de concentració de Mauthausen el dia 9 d’agost. És el segon comboi de deportats de refugiats republicans. En entrar, al·leguen com a motiu ser uns “Rotspanier”, uns “rojos espanyols”, i a Bautista Navarro li assignen el número de matrícula 3644. En el camp de concentració, el treball que li encomanen és el de granger.
El 9 de gener de 1941 Bautista Navarro passa al kommando sinistre de Gusen, el qual no està encara acabat i és una extensió del camp de concentració de Mauthausen. Ací té el número 9.492. En el submón concentracionari nazi resisteix 416 dies. Mor a les set i mitja del matí del 29 de setembre de 1941, als 25 anys, a causa d’una broncopneumònia, segons certifiquen els metges de Gusen – una certificació que cal agafar amb pinces, perquè els assassinats i els maltractaments dels soldats nazis sovint s'encobrien com a causes naturals de mort. En la mateixa nit, a la barraca en la qual es trobava Bautista moren un total de 12 deportats. Al nostre protagonista el trauen al forn crematori. Eixe mateix dia, a Kíev, els alemanys executen més de 30.000 jueus.
La família sí que va saber, en la dècada de 1940, que Bautista Navarro havia mort al camp de concentració de Mauthausen. Ho recorda el nebot José Linares Navarro: “Sempre vam saber que havia mort a Mauthausen, que havia mort en un forn crematori”. El comandament del camp comunicava per carta totes les morts, però aquesta possibilitat que la família s’assabentara per aquest mitjà és molt remota, ja que no haguera passat la censura franquista una carta provinent d’Àustria, d’un camp de concentració on van anar a parar milers de republicans espanyols. Cal suposar que va ser la Delegació Internacional de la Creu Roja la que va informar del trist fet a la família.
Jonathan Llopis Linares, sobrino nieto (2025)
Les Muntanyes: Històries de la deportació (IX). Bautista Navarro Gimeno