Bautista Navarro Gimeno 1916 - 1941 Editar

Bautista Navarro Gimeno fou el fill major dels quatre que van tindre Bautista Navarro Boronat (1881), llaurador, i Milagros Gimeno Catalá, les faenes de casa (1892). Vivien al carrer de l’Ermita de la localitat de Castelló de Rugat, a la falda del Benicadell. Després de Bautista, nascut l’11 d’abril de 1916, vingueren al món Teresa, en 1919; Remedios, en 1923 i María. Posteriorment els pares de Bautista es van traslladar a viure al carrer de l’Església. En morir el pare, cap a 1930 o 1931, la família se n’anà a la fabril Alcoi. Allí tenien moltes més possibilitats de trobar feina que a l’agrícola Castelló de Rugat. Segons sembla, el fill, Bautista, no va seguir la família fins a Alcoi. No apareix als padrons d’habitants ni al Llibre de Quintes. El seu nebot, José Linares Navarro —fill de la seua germana Teresa—, diu que pot ser que es posara a treballar de llaurador en una finca del terme d’Atzeneta d’Albaida i que convisquera amb la família d’acollida. Siga com siga, el ben cert és que segons sembla va tornar a Castelló de Rugat. En el camp de concentració de Mauthausen dóna com a domicili el carrer de la Caldereria, núm. 14, de Castelló de Rugat. En arribar l’any 1936 i l’esclat de la guerra, Bautista se’n va voluntari. Per raons d’edat (era de la quinta de 1937) anaven a cridar-lo aviat i, anant-se’n voluntari, almenys podia triar destinació. Se’n va, entre altres, amb el seu cunyat José Linares Vilaplana, de 20 anys, d’Alcoi. Linares s’havia casat amb la seua germana Teresa i s’havien independitzat. Seria en un permís militar quan deixaria embarassada l’esposa i, posteriorment, en tornar al front, desapareixeria; i no arribà a conéixer el fill que la dona portava en les seues entranyes. José Linares Navarro va nàixer el 16 d’octubre de 1938. En morir el pare, la mare amb el fill se’n torna a viure a casa de la seua mare. No se sap el periple que Bautista Navarro va fer en guerra, però parcialment almenys sí que es pot seguir el seu rastre per les fotografies que envia. En són dos. En la primera, sense data, escriu a l’anvers: “Os mando esta foto para que le deis un beso porque yo no os lo puedo dar. Salud y Revolución”. Després hi ha un segell que identifica l’autor de la fotografia, “Fotos Rodríguez. Montera, 4-5, Madrid”, la qual cosa significava que en algun moment va estar destinat en la defensa de Madrid. Posteriorment hi ha una altra fotografia feta en la província de Barcelona i que sí que està datada. Escriu: “Tona, a 3 del 8 del 38. Madre: solamente estas letras diciéndole que aquí le mando a todos mis amigos y a su hijo, que tanto deseaba verlo, una vez que no puede ser en persona, por lo menos que lo pueda ver en la foto. Así es que mucha salud a toda la familia. Reciba muchos besos de Bautista Navarro. Salud y República”. En 1940, la família s’ha traslladat des del carrer de Pérez Galdós, 65, al carrer de la Virgen María, 133, d’Alcoi. Aquest carrer és el que en guerra tenia la denominació de María Guerrero, que el franquisme va canviar en entrar victoriosos. Apareixen al padró la mare, Milagros Gimeno Catalá; les seues filles, Teresa i Remedios; el fill de Teresa, José; i l’home, José Linares figura com a “desaparecido”. En la relació falta María, la filla, la qual es trobava en amo. En perdre la guerra, Bautista Navarro travessa la frontera i es converteix en un exiliat més. L’empresonen en un camp de refugiats on malviu en els mesos següents. Té una possibilitat d’eixir apuntant-se a una Companyia de Treballadors Estrangers i opta per aquesta opció. Ha de fer feines de suport per a l’exèrcit francés però aquest no està per a guerres. Sensiblement inferiors als alemanys, amb poca o gens moral, poc entrenats, amb munició obsoleta i una estructura antiquada, són un joguet en mans dels nazis. Conquereixen França en una operació rellamp. Els refugiats espanyols queden a la intempèrie. L’única possibilitat és amagar-se i que els nazis no els troben. Bautista Navarro cau presoner de la Gestapo i l’internen en l’stalag I-B, a Hoenstein (hui Olsztynek), a l’est de Polònia i prop del mar Bàltic, en un viatge d’uns 1.500 quilòmetres. En un primer moment els alemanys consideren militars els republicans però prompte canvien d’opinió i no els concedeixen aquesta qualificació, que encara que siga sobre el paper té l’emparament dels tractats internacionals. Dormen una nit en la presó d’Allinstein, ben a prop de Hoenstein. D’ahí ixen el 6 d’agost de 1940 en un trasllat d’uns mil quilòmetres cap al sud. Arriben al camp de concentració de Mauthausen el dia 9 d’agost. És el segon comboi de deportats de refugiats republicans. En entrar, al·leguen com a motiu ser uns “Rotspanier”, uns “rojos espanyols”, i a Bautista Navarro li assignen el número de matrícula 3644. En el camp de concentració, el treball que li encomanen és el de granger. El 9 de gener de 1941 Bautista Navarro passa al kommando sinistre de Gusen, no sabem si seria voluntari o per elecció dels comandaments nazis, el qual no està encara acabat i és una extensió del camp de concentració de Mauthausen. Ací té el número 9.492. En el submón concentracionari nazi resisteix 416 dies. Mor durant la nit del 29 de setembre de 1941, als 25 anys, a causa d’una broncopneumònia, segons certifiquen els metges de Gusen, una certificació que cal agafar amb pinces, perquè segons aquestes, ningú era assassinat ni tant sols moria pels maltractaments dels soldats nazis. En la mateixa nit, a la barraca en la qual es trobava Bautista moren un total de 12 deportats. Al nostre protagonista el trauen a les set i mitja del matí cap al forn crematori. Eixe mateix dia, a Kíev, els alemanys executen més de 30.000 jueus. La família sí que va saber, en la dècada de 1940, que Bautista Navarro havia mort al camp de concentració de Mauthausen. Ho recorda el nebot José Linares Navarro: “Sempre vam saber que havia mort a Mauthausen, que havia mort en un forn crematori”. El comandament del camp comunicava per carta totes les morts, però aquesta possibilitat que la família s’assabentara per aquest mitjà és molt remota, ja que no haguera passat la censura franquista una carta provinent d’Àustria, d’un camp de concentració on van anar a parar milers de republicans espanyols. Cal suposar que va ser la Delegació Internacional de la Creu Roja la que va informar del trist fet a la família.

Jonathan Llopis Linares, sobrino nieto (2025)

Les Muntanyes: Històries de la deportació (IX). Bautista Navarro Gimeno